Diseño e implementación de una experiencia para trabajar la interculturalidad en Educación Infantil a través de realidad aumentada y códigos QR

  1. Rodríguez-García, Antonio-Manuel 1
  2. Hinojo-Lucena, Francisco Javier 1
  3. Ágreda-Montoro, Miriam 2
  1. 1 Universidad de Granada
    info

    Universidad de Granada

    Granada, España

    ROR https://ror.org/04njjy449

  2. 2 Universidad de Jaén
    info

    Universidad de Jaén

    Jaén, España

    ROR https://ror.org/0122p5f64

Revista:
Educar

ISSN: 0211-819X 2014-8801

Any de publicació: 2019

Títol de l'exemplar: Interculturalidad y cultura de la diversidad en la educación del siglo XXI

Volum: 55

Número: 1

Pàgines: 59-77

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/EDUCAR.966 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educar

Resum

Els últims anys s’han caracteritzat per l’increment i l’arribada a les aules escolars d’alumnes procedents de països diferents, units a l’augment d’una societat àmpliament multicultural. Les necessitats que aquesta situació demanda han de treballar-se des d’edats primerenques en el sistema educatiu, per acostar els alumnes a l’entesa mútua de la societat multicultural. Sent aquest és el punt de partida per al nostre disseny i implementació d’un projecte en què es treballa l’educació intercultural a través d’eines TIC emergents com són la realitat augmentada i els codis QR, l’experiència va ser duta a terme durant el període de pràctiques dels futurs docents del Grau d’Educació Infantil, com a treball de l’assignatura de Recursos Didàctico-Tecnològics Aplicats a l’Educació Infantil durant el curs 2016-2017. Els resultats mostren la gran acceptació d’aquestes tecnologies, tant dels mestres en actiu com dels futurs docents, i la seva ocupació per treballar de manera innovadora els continguts didàctics, ressaltant una millora de la motivació, l’interès i la implicació dels seus alumnes.

Referències bibliogràfiques

  • AKÇAYIR, M. y AKÇAYIR, G. (2017). Advantages and challenges associated with augmented reality for education: A systematic review of the literature. Educational Research Review, 20, 1-11.
  • APPLE, M. W. (2012). Can education change society? Nueva York: Routlegde.
  • AZNAR-DÍAZ, I., RASO-SÁNCHEZ, F., HINOJO-LUCENA, M. A. y ROMERO-DÍAZ, J. J. (2016). Percepciones de los futuros docentes respecto al potencial de la ludificación y la inclusión de los videojuegos en los procesos de enseñanza-aprendizaje. Educar, 53(1), 11-28. https://doi.org/10.5565/rev/educar.840
  • BACCA, J., BALDIRIS, S., FABREGAT, R. y GRAF, S. (2014). Augmented reality trends in education: a systematic review of research and applications. Journal of Educational Technology & Society, 17(4), 133-149.
  • BARROSO, J., CABERO, J. y MORENO, A. M. (2016). La utilización de objetos de aprendizaje en realidad aumentada en la enseñanza de la medicina. Innoeduca, 2(2), 77-83.
  • BERNABÉ, M. M. (2016). Formación para la ciudadanía intercultural en educación infantil. ¿qué sucede en las universidades valencianas? Profesorado: Revista de Curriculum y Formación del Profesorado, 20(2), 328-348.
  • BOLTEN, J. (2016). Qué es competencia intercultural. Modelos teóricos y consecuencias de su aplicación práctica. En B. F. W. SPRINGER (coord.). La comunicación hispano-alemana: por qué no nos entendemos y cómo conseguirlo (pp. 263-278). Reichenberger: Springer.
  • BRESSLER, D. M. y BODZIN, A. M. (2013). A mixed methods assessment of students’ flow experiences during a mobile augmented reality science game. Journal of Computer Assisted Learning, 29(6), 505-517.
  • BUENO, X. Y DOMINGo, A. (2016). La gestión de la interculturalidad en tiempos de crisis: el discurso de los técnicos municipales en Cataluña. Migraciones, 39, 39-65.
  • CABERO-ALMENARA, J. y BARROSO, J. (2016). The educational possibilities of Augmented Reality. NAER, 5(1), 44-50.
  • CABERO, J., GARCÍA, F. y BARROSO, J. (2016). La producción de objetos de aprendizaje en «realidad aumentada»: la experiencia del SAV de la Universidad de Sevilla. IJERI, 6, 110-123.
  • CABERO, J. y MARÍN, V. (2017). La educación formal de los formadores de la era digital: los educadores del siglo XXI. Notandum, 44-45, 29-42.
  • CÓZAR, R., MOYA, M. V., HERNÁNDEZ, J. A. H. Y HERNÁNDEZ, J. R. (2015). Tecnologías emergentes para la enseñanza de las Ciencias Sociales. Una experiencia con el uso de realidad aumentada en la formación inicial de maestros. Digital Education Review, 2(27), 138-153.
  • DIETZ, G. (2017). Interculturalidad: una aproximación antropológica. Perfiles Educativos, 39(156), 192-207.
  • DI SERIO, Á., IBÁÑEZ, M. B. Y DELGADO, C. (2013). Impact of an augmented reality system on students’ motivation for a visual art course. Computers & Education, 68, 586-596.
  • ESCARBAJAL, A. (2014). La educación intercultural en los centros educativos. REIFOP, 17(2), 29-43.
  • FONSECA, D., REDONDO, E. y VALLS, F. (2016). Motivación y mejora académica utilizando realidad aumentada para el estudio de modelos tridimensionales arquitectónicos. Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la Información, 17(1), 45-64.
  • GAMBOA, J. L. (2012). El uso de códigos QR en la enseñanza. En J. HERNÁNDEZ, M. PENNESI, D. SOBRINO y A. VÁZQUEZ. Tendencias emergentes en educación con TIC. Barcelona: Espiral, 135-157.
  • INE (2016). Instituto Nacional de Estadística. Recuperado de http://www.ine.es/inebmenu/mnu_migrac.htm
  • LEE, M. (2016). 32 Augmented Reality Apps for the Classroom. Recuperado de http://www.teachthought.com/the-future-of-learning/technology/32-augmented-reality-apps-for-the-classroom-from-edshelf/
  • LEIVA, J. J. (2015). Aulas de colores o la interculturalidad en la educación infantil. Infancia: Educar de 0 a 6 Años, 151, 31-34.
  • LEIVA, J. J. (2017). La Escuela Intercultural hoy: reflexiones y perspectivas pedagógicas / Intercultural Education today: pedagogical reflections and perspectives. Revista Complutense de Educación, 28(1), 29-43.
  • LEIVA, J. J. y ALMENTA, E. (2013). La «digiculturalidad» o la interculturalidad a través de las TIC: una tendencia emergente de e-learning humanizador. Etic@net, 1(13), 1-13.
  • LEIVA, J. J. y PRIEGUE, D. (2012). Educación intercultural y TIC: claves pedagógicas de la innovación y el cambio social en el siglo XXI. @tic. Revista D’Innovació Educativa, 9, 33-43.
  • McCARTHY, J. (2017). Multicultural learning partnerships in the cafe: integrating ICT into transnational tertiary education in Australia Using the collaborative application for education. Journal of International and Comparative Education (JICE), 173-184.
  • MORENO, F. M. (2017). The game as an early childhood learning resource for intercultural education. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 237, 908-913.
  • MUÑOZ-CRISTOBAL, J. A., JORRIN-ABELLAN, I. M., ASENSIO-PEREZ, J. I., MARTINEZ-MONES, A., PRIETO, L. P. y DIMITRIADIS, Y. (2015). Supporting teacher orchestration in ubiquitous learning environments: a study in primary education. IEEE Transactions on Learning Technologies, 8(1), 83-97.
  • PERKINS, D. D., FISHER, B. W., KARAKOS, H. L., SHIELDS, S. L., GILBERT, E. D. Y PATTERSON, M. M. (2017). Thinking and acting both globally and locally: The Field School in intercultural education as a model for action-research training and civic learning. Collaborations: A Journal of Community-Based Research and Practice, 1(1), 22-38.
  • RODRÍGUEZ-IZQUIERDO, R. M. (2015). Las TIC como ecosistema para la construcción de la competencia intercultural. Profesorado, 19(1), 368-388.
  • ROMÁN, P. y MÉNDEZ, J. M. (2014). Experiencia de innovación educativa con curso MOOC: los códigos QR aplicados a la enseñanza. Profesorado, 18(1), 113-136.
  • SÁNCHEZ, L. (2016). Aumentando Oz: propuesta didáctica sobre realidad aumentada aplicada a la literatura en educación infantil. Recuperado de https://repositorio.unican.es/xmlui/handle/10902/9833
  • ZAPATA, R. M., DALOUH, R., CALA, V. C. y GONZÁLEZ JIMÉNEZ, A. J. (2017). Libro de actas VII Congreso Internacional de Educación Intercultural (Vol. 64). Almería: Universidad de Almería.