Eventos familiares y salud en Españamecanismos de selección y causalidad

  1. Jordi Gumà
  2. Rocio Treviño
  3. Antonio David Cámara Hueso
Revista:
Papers de demografia

Any de publicació: 2014

Número: 433

Tipus: Document de treball

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDDD editor

Resum

L'article explora els mecanismes de selecció i de causalitat que s'estableixen en la relació entre els principals esdeveniments familiars (inici i final de la convivència en parella, i naixement d'un fill) i la salut auto-percebuda entre la població espanyola de 20 a 54 anys. S'utilitzen dades de la mostra espanyola de l'Enquesta sobre Condicions de vida a la Unió Europea (EU-SILC) per al període 2004-2009 a partir de les quals s'han calculat models multivariables de tipus logit per a dades de tipus panel controlant segons edat, relació amb l'activitat, nivell educatiu, convivència amb fills i estat de salut inicial. Els resultats mostren l'existència d'efectes de selecció i causalitat en la relació entre els esdeveniments familiars i la salut, amb diferències entre homes i dones. Pels homes s'observa una influencia notable de la selecció segons salut: els homes amb mala salut presenten major probabilitat de finalització de la unió i menor probabilitat de tenir un fill. Pel contrari, entre les dones espanyoles s'observa una major influència del mecanisme de causalitat. D'aquesta manera, la salut de les dones es veu afectada negativament pel final de la convivència en parella i positivament pel naixement d'un fill. Aquestes diferències entre homes i dones son atribuïbles als rols de gènere els quals són descrits i discutits en el treball.

Referències bibliogràfiques

  • ARTAZCOZ, L.; ARTIEDA, L.; BORRELL, C.; CORTÈS, I.; BENACH J.; GARCÍA. V. (2004). “Combining job and family demands and being healthy”. European Journal of Public Health, 14, pp. 43-48.
  • BARTLETT E.E. (2004). “The effects of fatherhood on the health of men: a review of the literature”. The Journal of Men’s Health and Gender, 1 (2), pp. 159-169.
  • BROCKMANN, H.; KLEIN, T. (2004). “Love and death in Germany: The marital biography and its effect on mortality”. Journal of Marriage and Family, 66, pp. 567-581.
  • CASTRO-MARTÍN, T.; DOMÍNGUEZ-FOLGUERAS, M.; MARTÍN-GARCÍA, T. (2008). “Not truly partnerless: non-residential partnerships and retreat from marriage in Spain”. Demographic Research, 18, pp. 443-468.
  • CHILCOAT, H. D.; BRESLAU, N. (1996). “Alcohol disorders in young adulthood: effects of transitions into adult roles”. Journal of Health and Social Behavior, 37, pp. 339-349.
  • DUNCAN, G.; WILKERSON, B.; ENGLAND, P. (2006). "Cleaning up their act: The effects of marriage and cohabitation on licit and illicit drug use". Demography, 43, pp. 691-710.
  • DURÁN, M. A. (1999). The future of work in Europe (Gendered patterns of time distribution). Bruselas: European Commission, Directorate General for Employment, Industrial Relations and Social Affairs.
  • EGGEBEEN, D.J.; KNOESTER, C. (2001). “Does fatherhood matter for men?”. Journal of Marriage and Family, 63, pp. 381-393.
  • EVANS, T.; WHITEHEAD, M.; DIDERICHSE, F.; BHUIYA, A.; WIRTH, M. (2001). Challenging inequalities in health. Oxford: Oxford University Press.
  • FU, H.; GOLDMAN, N. (1996). “Incorporating health into models of marriage choice: demographic and sociological perspectives”. Journal of Marriage and Family, 58 (3), pp. 740-758.
  • GOLDSHEIDER, F. K. (2000). "Men, children and the future of the family in the third millennium". The Futurist, 32, pp.527-538.
  • GUMÀ, J.; CÁMARA, A.D. (en prensa). “¿Informa la salud autopercibida sobre las condiciones objetivas de salud? Algunas conclusiones a partir del análisis demográfico de microdatos de la Encuesta Nacional de Salud”. Revista de Estadística Española.
  • GUMÀ, J.; TREVIÑO, R.; CÁMARA, A.D. (en prensa). “Posición en el hogar y género: desigualdades en la calidad de vida relacionada con la salud entre la población adulta en España”. Revista Internacional de Sociología.
  • HAMMARSTRÖM, A.; JANLERT, U. (2005). “Health selection in a 14-year follow-up study. A question of gendered discriminations?”. Social Science and Medicine, 61, pp. 2221-2232.
  • HELBIG, S.; LAMPERT, T.; KLOSE, M.; JACOBI, F. (2006). “Is parenthood associated with mental health?”. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 41 (11), pp. 889- 896
  • HUGHES, M.E.; WAITE, L.J. (2002). “Health in household context: Living arrangements and health in late middle age.” Journal of Health and Social Behavior 43, pp.1-21.
  • HUGHES, M.; WAITE, L.; (2009). “Marital biography and health at mid-life”. Journal of Health and Social Behavior, 50, pp. 344-358.
  • INE (online) Consulta el 27 de Noviembre de 2013. (http://www.ine.es/prensa/np673.pdf)
  • JOUNG, I.; DIKE, H.; STRONKS, K.; VAN POPPEL, F.; MACKENBACH, J. (1998). “A longitudinal study of health selection in marital transitions”. Social Science and Medicine, 46 (3), pp. 425-435.
  • JOUTSENNIEMI, K. (2007). “Living arrangements and health.”. PhD Dissertation. Department of Public Health. University of Helsinki, Helsinki.
  • KOBRIN, F. E.; HENDERSHOT, G.E. (1977). "Do family ties reduce mortality? Evidence from the United States, 1966-1968". Journal of Marriage and the Family, pp. 737-745.
  • KOSKINEN, S.; JOUTSENNIEMI, K.; MARTELIN, T.; MARTIKAINEN, P. (2007). "Mortality differences according to living arrangements". International Journal of Epidemiology, 36, pp. 1255-1264.
  • LILLARD, L.; WAITE, L. (1995). “Til death do us part: Marital disruption and mortality”. American Journal of Sociology, 100 (5), pp. 1131-1156.
  • LILLARD, L.; PANIS, C. (1996). “Marital status and mortality: The role of health”. Demography, 33 (3), pp. 313-327.
  • LIU, H. (2012). “Marital dissolution and self-rated health: Age trajectories and birth cohort variations”. Social Science and Medicine, 74, pp. 1107-1116.
  • MARMOT, M.; RYFF, C. D.; BUMPASS, L. L.; SHIPLEY, M.; MARKS, N. F. (1999). “Social inequalities in health: next questions and covering evidence”. Social Science and Medicine, 44 (6), pp. 901-910.
  • MARMOT, M.; WILKINSON, R. G. (1999). Social determinants of health. Oxford: Oxford University Press.
  • MARTIKAINEN, P.; MARTELIN, T.; NIHTILÄ, E.; MAJAMAA, K.; KOSKINEN, S. (2005). “Differences in mortality by marital status in Finland from 1976 to 2000: Analyses of changes in marital-status distributions, socio-demographic and household composition, and cause of death”. Population Studies, 59 (1), pp. 99-115.
  • MCDONALD, P. (2000). “Gender equity in theories of fertility transition”. Population and Development Review, 26 (3), pp. 427-440.
  • MACINNES, J. (1998). The end of masculinity: The confusion of sexual genesis and sexual difference in modern society. Buckingham: Open University Press.
  • MIROWSKY, J. (2005). “Age at first birth, health, and mortality”. Journal of Health and Social Behavior, 1, pp. 32-50.
  • ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD-OMS (1946). Preámbulo de la Constitución de la Organización Mundial de la Salud en la Conferencia Internacional sobre Salud, New York, 19-22 Junio.
  • http://www.ine.es/prensa/np673.pdf
  • OBSERVATORIO DE SALUD DE LA MUJER-OSM (2005). Salud y Género 2005. Madrid. Ministerio de Sanidad y Consumo. Consulta 15 de mayo 2013 (http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/InfomeSaludyGenero2 005.pdf)
  • SIEGRIST, J.; MARMOT, M. (2006). Social inequalities in health. Oxford: Oxford University Press.
  • SOLSONA, M. (2009). “Narrar la propia biografía después de un divorcio. Notas de un estudio cualitativo de interés para la demografía”. Estudios Geográficos, 70 (267), pp. 633- 660.
  • TEACHMAN, J. (2010). “Family life course statuses and transitions: relationships with health limitations”. Sociological Perspectives, 53 (2), pp. 201-219.
  • UMBERSON, D. (1987). “Family status and health behaviors: Social control as a dimension of social integration”. Journal of Health and Social Behavior, 28, pp. 306-319.
  • WADE, T.; PEVALIN, D. (2004). “Marital transitions and mental health”. Journal of Health and Social Behavior, 45, pp. 155-170
  • WAITE, L. (1995). “Does marriage matter?”. Demography, 32 (4), pp. 483-507.
  • WALDRON, I.; WEISS, C. C.; HUGHES, M. E. (1997). “Marital status effects on health: are there differences between never married women and divorced and separated women?”. Social Science and Medicine, 45 (9), pp. 1387-1397.
  • WANG, J.L. (2004). “The difference between single and married mothers in the 12-month orevalence of major depressive syndrome, associated factors and mental health service utilization”. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 39, pp. 29-42.
  • http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/InfomeSaludyGenero2005.pdf http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equidad/InfomeSaludyGenero2005.pdf
Fuente de los datos: Dialnet