Maneras de vivir ¿maneras de envejecer? Salud generacional en la España del siglo XX

  1. Trias-Llimós, Sergi
  2. Cámara, Antonio D.
  3. Zueras Castillo, Pilar
  4. Blanes, Amand
Revista:
Papers de demografia

Any de publicació: 2013

Número: 424

Tipus: Document de treball

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDDD editor

Resum

L’article analitza les condicions cròniques de salut (per a la població adulta-madura, 40-64 anys) i les limitacions funcionals (pels majors de 65 anys) en funció del canvi generacional que s’ha produït a Espanya. És important analitzar aquests canvis en societats que han estat exposades a canvis ràpids i intensos dels nivells de vida, com és el cas de les generacions espanyoles del segle XX. S’utilitza el nivell educatiu com a reflex d’aquests canvis a nivell individual i les diferències entre generacions com a indicador a nivell contextual. S’utilitzen les microdades harmonitzades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya i de la mostra espanyola de l’Enquesta Europea de Salut 2009. Entre generacions, no s’observa una tendència clara de les limitacions funcionals, tot i que no es pot descartar un efecte generacional associat a l’estrès ambiental. Les prevalences a les condicions cròniques mostren una tendència d’augment entre generacions, que podria estar associada als canvis en els estils de vida. El nivell educatiu està correlacionat negativament amb les condicions cròniques tot i que la tendència d’augment és compartida per tots els segments socioeconòmics. Els resultats obtinguts mostren que, actualment, la manera de viure és un factor condicionant i explicatiu de la salut a edats avançades a Espanya però més, des d’una perspectiva individual, que no contextual.

Referències bibliogràfiques

  • BARKER D.; ERIKSSON J.; FORSÉN T.; OSMOND C. (2002). "Fetal origins of adult disease: Strength of effects and biological basis". International Journal of Epidemiology, 31, pp. 1235-1239.
  • BLACKWELL D.; HAYWARD M.; CRIMMINS E. (2001). "Does childhood health affect chronic morbidity in later life?". Social Science & Medicine, 52, pp. 1269-1284.
  • BLANES, A. (2007). La mortalidad en la España del Siglo XX. Análisis demográfico y territorial. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • CÁMARA, A.D.; SPIJKER, J. (2010). “Super-size Spain? Cross-sectional and quasi-birth cohort trends in overweight and obesity in an accelerated transition country”. Journal of Biosocial Science, 42 (3), pp. 377-393.
  • CAMBOIS, E. et. al. (2008). "Trends in disability-free life expectancy at age 65 in France: consistent and diverging patterns according to the underlying disability measure". European Journal of Ageing, 5 (4), pp. 287-298.
  • CASADO MARÍN, D. (2007). “Análisis de la evolución de la dependencia en la tercera edad en España”. Documentos de Trabajo. Bilbao: Fundación BBVA.
  • CASADO MARÍN, D.; LÓPEZ CASANOVAS, G. (2001). Vejez, dependencia y cuidados de larga duración. Situación actual y perspectivas de futuro. Colección Estudios Sociales. Barcelona.
  • EHEMU (2005). Are we living longer, healthier lives in the EU? Technical report 2005-2. Montpelier: Réseau Espérance de Vie en Santé.
  • ELO, I.; PRESTON, S. (1992). "Effects of early-life conditions on adult mortality: A review". Population Index, 58 (2), pp. 186-212.
  • FRIEDMAN, V. et al. (2004). “Resolving inconsisencies in trends in old-age disability: report from a technical working group”. Demography, 41 (3), pp. 417-441.
  • HATTON T.J.; BRAY B.E. (2010). Long run trends in the heights of European men, 19th– 20th centuries. Economics and Human Biology, 8, pp. 405-413.
  • INE, (2005). Encuesta sobre Discapacidades, Deficiencias y Estado de Salud, 1999. Informe General. Madrid: INE.
  • MINICUCI, N. et al. (2004). "Disability-free life expectancy: a cross-national comparison of six longitudinal studies on aging. The CLESA Project". European Journal of Ageing, 1 (1), pp. 37-44.
  • PÉREZ DÍAZ, J. (2003). La madurez de masas. Madrid: IMSERSO.
  • PUGA, M. D. (2002). Dependencia y necesidades asistenciales de los mayores en España, una previsión a 2010. Madrid: Fundación Pfizer.
  • SAGARDUI, J. et al. (2005). "Trends in disability and disability-free life expectancy among elderly people in Spain: 1986-1999." Journal of Gerontology: biological sciences, 60A (8), pp. 1028-1034.
  • SPIJKER, J.; CÁMARA, A.D.; BLANES, A. (2012). “The health transition and biological living standards: adult height and mortality in 20th-century Spain”. Economics and Human Biology, 10 (3), pp. 276-288.
  • SPIJKER, J.; PÉREZ DÍAZ, J.; CÁMARA, A. (2008). “Cambios generacionales de la estatura en la España del siglo XX a partir de la Encuesta Nacional de Salud”. Revista de Estadística Española, 169, pp. 571-604.
  • VERBRUGGE, L.M.; JETTE, A. M. (1994). “The disablement process”. Social Science and Medicine, 38 (1), pp. 1-14.
  • VAUPEL, J. (2010). “Biodemography of Human Ageing”. Nature, 464, pp. 536-542.
  • ZUNZUNEGUI, M.V.; NÚÑEZ, O.; GARCÍA DE YÉBENES, M. J.; OTERO, A. (2006). “Decreasing prevalence of disability in activities of daily living, functional limitations and poor self-rated health: a 6-year follow-up study in Spain”. Aging Clinical and Experimental Research, 18 (5), pp. 352-358.
Fuente de los datos: Dialnet