A new Socio-ecological Integrated Analysis for Agricultural Land Use Planning in Metropolitan AreasApplications for Tropical (Cali, Colombia) and Mediterranean (Barcelona, Spain) Biocultural Landscapes

Zusammenfassung

El creixement exponencial de la població humana mundial durant els últims 100 anys ha accentuat el metabolisme social mundial a un ritme sense precedents. Segons Nacions Unides, en els propers 30 anys, la població humana arribarà als 9,8 mil milions de persones. En aquest mateix moment, el 68% de la població mundial viurà a les regions metropolitanes. Esta tendència augmentarà inevitablement la demanda d’aliments, matèries primeres i energia per a sostenir la demanda mundial, anticipant-se a la insostenibilitat del nostre metabolisme social actual i predominant. Les regions metropolitanes són interessants escenaris que exemplifiquen la situació abans mencionada. Aquests territoris s’enfronten a un doble desafiament: satisfer de manera sostenible les necessitats biofísics (és a dir, d’aliments i materials) y energètics de la seva població, mantenint l’estructura ecològica i la funcionalitat dels seus territoris i disminuint la seva vulnerabilitat al canvi climàtic, la inseguretat alimentària. y los brotes de malalties. Moltes de les àrees metropolitanes del món estan envoltades de terres agrícoles rurals i periurbanes. Si bé l’agricultura ha estat la base de la subsistència de les nostres societats, proporcionen aliments, matèries primeres i energia durant mil·lennis, els sistemes agrícoles actuals han aconseguit un punt crític de transició en el seu rendiment, impactes ambientals i patrons energètics, afectant la sostenibilitat local, regional i global. Com sistemes socioecològics, les àrees metropolitanes mantenen complexes interaccions urbà-rural i natura-societat, que ocorren en diferents escales (local, paisatgístic, regional) i dimensions (social, econòmica, ecològica, cultural). A pesar del paper fonamental de l’expansió i la intensificació agrícola i el creixement urbà no planificat en la sostenibilitat, abordar aquests problemes a un representar un gran desafiament metodològic i conceptual per als científics, els planificadors territorials i els responsables de la formulació de polítiques. Centrada en l’experiència de dos metròpolis contrastants: Barcelona (España) i Cali (Colòmbia), aquesta tesis presenta eines integradores del metabolisme del paisatge per avaluar el paper de l’agricultura en la seva sostenibilitat del sistema socioecològic metropolità. La tesis discuteix el paper potencial, les implicacions i les contribucions de diferents agroecosistemes per a la planificació territorial en regions on el creixement econòmic i la dinàmica demogràfica estan en una interacció completa amb processos socioculturals i ecològics fonamentals per a la seva sostenibilitat a llarg termini. La tesis engloba quatre capítols originals d’investigació, dos desenvolupats a Cali i dos a Barcelona. Els dos primers capítols discuteixen la importància d’abordar el desenvolupament metropolità de Cali des d’una perspectiva regional, tant geogràficament com culturalment. Descriu la importància de l’agricultura tradicional en petita escala en la configuració de mosaics agrícoles, clau per a la provisió de serveis ecosistèmics, però també per a la protecció dels mitjans de vida i la cultura rural. Conclouen amb una sèrie de recomanacions específiques d’ordenament territorial per a les autoritats locals. La segona part de la tesi es va centrar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Da un pas endavant en l’avaluació multidimensional de la infraestructura verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb especial enfocament en els espais agrícoles. El treball s’emmarca en una col·laboració per a l’elaboració de l’avaluació ambiental estratègica del Pla Director Urbanístic de Barcelona. Teniu com a objectiu avaluador diferents escenaris d’ordenació territorial i gestió agrícola amb una anàlisi socioecològica integrada. L’últim capítol presenta l’aplicació dels escenaris modelats d’ordenament territorial i gestió agrària amb una eina d’optimització de l’ús del sòl que té com a objectiu contribuir a la comprensió i desenvolupament d’un nou paradigma de l’agricultura metropolitana.