La enfermera de práctica avanzada en unidades de hospitalización como facilitadora de prácticas basadas en la evidencia

Resum

Introducció. La incorporació de la pràctica clínica basada en l'evidència (PCBE) a la presa de decisions diària de les infermeres segueix suposant un repte per al sistema sanitari. Els factors contribuents solen estar relacionats amb la cultura organitzacional, les característiques del professional o aquelles intrínseques a la pròpia evidència. Tot això augmenta la variabilitat a la pràctica clínica, ja que moltes vegades la presa de decisions es basa únicament en l'experiència i el judici de la infermera. La incorporació d'infermeres de pràctica avançada és una estratègia que utilitzen molts sistemes sanitaris amb diverses finalitats, ja que poden disminuir la variabilitat de la pràctica clínica i, per tant, millorar els resultats clínics. Aquest estudi posa en marxa una intervenció complexa, basada en teories d'eficàcia provada perquè la incorporació d'aquesta figura en unitats d'hospitalització sigui un èxit en la millora de la implementació i la millora de les bones pràctiques. Objectiu. Avaluar la inclusió d'una infermera de pràctica avançada en unitats d'hospitalització (IPAH) com a facilitadora de la PCBE per part de les infermeres hospitalàries. Mètodes. Per això, es va dissenyar un estudi quasiexperimental en què es van comparar els indicadors clínics derivats de dues guies de pràctica clínica (GPC) que van mesurar el procés de cura de les infermeres en unitats amb i sense la presència d'IPAH. Així mateix, es van avaluar les condicions dels entorns laborals amb l'instrument PES-NWI, així com les actituds, les competències i les percepcions de les infermeres clíniques en PCBE mitjançant l'ús de l'instrument HS-EBP. L'estudi també va mesurar el desenvolupament competencial de les IPAH amb l'instrument IECEPA i va identificar les estratègies d'implementació utilitzades per aconseguir un canvi a la pràctica clínica. El marc i-PARIHS i la Teoria del Comportament Planificat (TCP) es van utilitzar com a marcs teòrics que van guiar la planificació, l'execució i l'avaluació de la intervenció proposada. Resultats. Es va observar un augment en l'adherència a les recomanacions de totes dues GPC a les unitats amb IPAH. La percepció de l'entorn laboral i de la PCBE del grup IPAH va millorar de manera estadísticament significativa i van augmentar el nivell competencial en pràctica avançada. S'hi van identificar 13 estratègies i 52 tècniques de canvi de conductes utilitzades en el procés d'implementació. Les activitats principals es dirigiren a augmentar els coneixements i les habilitats de les infermeres clíniques sobre les GPC, la mentoria i el suport en la presa de decisions, retroalimentació de resultats, la promoció de l'esperit crític de la seva pròpia pràctica i el treball en equip. Conclusions. La incorporació d'IPAH a les unitats hospitalàries ha demostrat una millora clara en l'adopció de PCBE, fet que s'ha traduït en una millora dels indicadors clínics de la cura del pacient. L'enfocament en dues GPC il·lustra els beneficis potencials d'aquesta figura en termes d'implementació de l'evidència i foment de l'adherència a les GPC entre altres membres de l'equip d'infermeria. La diferència de percepció entre professionals que exerceixen en diferents categories mostra una tendència a valorar més favorablement els ítems que mesuren els instruments PES-NWI i HS-EBP a mesura que augmenta la responsabilitat dins de l'organització. Els bons resultats en els indicadors clínics són el producte d'un procés real de canvi de conductes de les infermeres clíniques cap a PCBE, que ha estat facilitat per les IPAH, a través d'una intervenció estructurada i efectiva que ha implicat l'ús d'un conjunt de mètodes i tècniques de canvi de conductes basats en la TCP i diferents estratègies d'implementació.