"Qué lejos corre la ruta"la poética del viaje en la obra de gabriela mistral

  1. Martín Morales, Laura
Dirigida per:
  1. Carlota Vicens Pujol Director/a
  2. Alain Bègue Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 27 de de setembre de 2022

Tribunal:
  1. Àngels Santa Bañeres President/a
  2. Margarita María Socías Colomar Secretari/ària
  3. Encarnación Medina Arjona Vocal

Tipus: Tesi

Resum

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l'estudi del viatge com a element primordial i tema estructurador de l'obra i la vida de l'escriptora xilena Gabriela Mistral. La hipòtesi principal de què partia aquest estudi era la següent: el tema del viatge a la poesia mistraliana és recurrent i es constitueix com un element fonamental en la construcció identitària del Jo poètic i del Jo autoral, cosa que s'aprecia així mateix en la seva prosa. Això s'ha pogut demostrar mitjançant el rastreig de les representacions i les manifestacions del viatge, tant físic com simbòlic, a través d'un corpus format per l'obra poètica de l'autora i una selecció dels seus textos més rellevants en prosa. A més, s'ha estudiat el concepte d'identitat, relacionat intrínsecament amb el tema principal. Així, la tesi demostra com l'autora construeix el seu Jo poètic en una posició de marge, de frontera. Per això, s'ha analitzat la transcendència dels seus continus desplaçaments i la seva vida nòmada en la creació de la seva obra i en la configuració d'una identitat fragmentada, posant èmfasi en la manera com el viatge, l'exili i l'absència de la llar donen lloc a una poètica de dislocació. Finalment, s'ha prestat atenció, de manera complementària, a la simbologia de l'espai a la poesia de Mistral, és a dir, a la presència de simbolismes, motius i imatges recurrents als seus versos que enllacen amb els nostres temes principals: el viatge i la identitat. En definitiva, es conclou que els nombrosos viatges i mudances realitzats al llarg de tota la seva vida es codifiquen en els seus textos mitjançant la inscripció d'un subjecte mòbil i disseminat, cosa que s'aprecia amb especial claredat en la seva poesia de maduresa, en què es pot observar l'escissió de la veu poètica en veus o persones diferents. Aquesta multiplicitat de veus suggereix l’expressió d’una identitat complexa i fragmentada, construïda en ple trànsit, fruit dels desplaçaments, els viatges i l’absència prolongada d’una llar permanent.