Interacció i emergència. L'espai públic com a escenari d'esdeveniments

Resumen

La recollida d'emergències produïdes a l'espai públic permet estudiar la fragilitat de l'ordre públic i com s'empren estratègies per controlar i evitar situacions de crisi.El treball etnogràfic desenvolupat a Barcelona, Hospitalet de Llobregat i Lloret de Mar recollint aquest tipus d'emergències, i en els dos últims municipis esmentats concretament les emergències abordades per la policia, ha permès observar fins a quin punt les emergències crítiques mostren el risc de fractura, però igualment, l'esforç que els membres de la comunitat fan per que aquest no es trenqui, i així poder mantenir les seves legítimes expectatives envers l'assoliment de les fites de la seva quotidianitat.També, mitjançant el paper de la majoria davant l'emergència, que pot passar per ignorar-la, observar-la des de la distància, estudiar-la amb deteniment i recollir la possible informació que es desprengui del seu desenvolupament o participar-ne en considerar que cal activar xarxes socials de recolzament o solidaritat, es possible entendre fins a quin punt es fa palès que per la societat, com diu Isaac Joseph citant a Erving Goffman, és més important restablir l'ordre social, vehicle i via per poder continuar amb el que fem, que aturar o neutralitzar als contraventors. Es visibilitza també fins a quin punt, sabedors de la nostra major vulnerabilitat en l'arena social jugada en l'espai públic, per una part prenem mesures de defensa en forma de distàncies, fugides, canvis de ritme, observacions a distància, xarxes instantànies de solidaritat, i recollim experiències i informació sobre emergències per una altra, per tal que aquest bagatge ens ajudi en el moment en que nosaltres siguem subjectes actius de l'emergència.Tanmateix, és possible albirar a través de la resposta de la policia davant l'emergència, la intenció del Poder, que es fonamenta tant en mirar de garantir aquestes expectatives de "via expedita" social que les persones exigeixen dels responsables de la gestió social, com de minimitzar la poderosa evidència que la seguretat no es pot garantir, així com d'invisibilitzar fins a quin punt és de flexible i porós l'ordre social i, per tant, quant subjecte està el seu canvi a la voluntat i acció de cadascun dels membres de la comunitat.S'ha visibilitzat també com tot el que es relaciona amb l'emergència és ubicat apart per la societat, sense reconèixer que és una faceta més de la dimensió social, només que des de la vessant opaca i de la que se'n reclama una antropologia que s'hi dediqui. Ans al contrari, es demonitza tot el que s'hi relaciona, ja siguin autors d'emergències, com víctimes de les mateixes o els llocs on aquestes es produeixen i, també, a aquells qui hi estan en contacte, com la policia i els i les agents de policia. A més, aquests són estigmatitzats i ubicats per la majoria en el costat opac i són considerats font de risc, problemes i conflicte en mateixa o semblant mesura a l'emergència i els seus autors.