Estudi dels patrons mètrics, arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II ac)

Resumo

tesi Pau OlmosAquesta tesi es centra en la determinació dels sistemes de mesures lineals emprats per les comunitats ibèriques centrals i septentrionals, i la seva aplicació en el disseny arquitectònic i en el plantejament urbanístic. En aquest sentit, una societat com la ibèrica que assoleix un alt grau de jerarquització territorial i una entitat política de tipus estatal o protoestatal, necessita implantar un sistema metrològic, bé sigui propi o bé adaptat per influència d'altres cultures mediterrànies. L'existència d'aquest sistema és present des de les construccions més modestes fins a les principals obres defensives i de culte de la comunitat. L'eina principal que ens ha servit per identificar aquestes unitats de mesura i, d'aquesta manera proposar quin hauria estat el sistema de mesures ibèric, és l'anàlisi del disseny constructiu previ de les principals obres tant públiques com privades de les comunitats ibèriques. A partir de la identificació de la proporció, especialment de les torres defensives ibèriques, hem pogut identificar el disseny constructiu i la unitat modular associada a aquesta. L'estudi del traçat regulador d'aquestes construccions ens ha permès identificar els principals coneixements geomètrics i matemàtics ibèrics. En aquest sentit, l'anàlisi geomètrica d'aquestes estructures mostra com els constructors ibers eren coneixedors de les principals proporcions geomètriques, tant de tipus racional com irracional, així com la seva aplicació sobre el terreny.