Tractament de la lumbàlgiaescola de columna tradicional o escola de columna de musculatura profunda?

Resumen

La prevalença de les lumbàlgies a Catalunya és del 24,5% de la població major de 15 anys (Garcia O et al., 2016). Aquesta patologia és actualment la principal causa de discapacitat en el món , sobretot en dones (Brummitt J et al., 2013; Garcia O et al., 2016). Aquest dolor té un origen mecànic en el 90% dels casos, amb pacients que pateixen alteracions musculars com la debilitat i l’escurçament de les fibres, que provoquen canvis funcionals que vénen donats per la poca atenció a la higiene postural, la falta d’activitat física i el sedentarisme (Deyo RA i Weinstein JN, 2001; Haldeman S et al., 2012). El tractament de fisioteràpia pel dolor d’esquena ha incorporat molts enfocaments, un dels quals està basat en l’exercici físic, tot i que hi ha poca evidència per ajudar a seleccionar el tipus d’exercici més eficaç a causa de l’heterogeneïtat dels pacients (Macedo LG et al., 2008). Es va realitzar un estudi longitudinal aleatoritzat en el que es comparen dos tractaments diferents per a les lumbàlgies en 30 dones adultes durant 20 sessions. Es va valorar la intensitat del dolor (EVA i NRS) i la incapacitat causada pel dolor lumbar (RMDQ) a l’inici, a la meitat i al final del tractament, i un mes després; i la mobilitat activa de la columna lumbar, proves específiques de fisioteràpia i el grau d’inflamació (IL-6 i TNF-α) a l’inici i al final d’aquest. Es van recollir variables antropomètriques, el tipus de lumbàlgia, el grau d’activitat física, l’índex de massa corporal i el tipus d’activitat laboral segons l’exigència física. Es van formar dos grups aleatoris: Escola de columna tradicional, TENS i infraroig (grup 1), i Escola de columna de musculatura profunda, TENS i infraroig (grup 2). Els dos grups van millorar l’EVA i el RMDQ a meitat del tractament, a l’acabar-lo i el mes següent (p‹0,001). El tractament amb escola de columna tradicional va millorar els moviments actius d’inclinacions laterals dreta (p=0,011) i esquerra (p=0,009) i el d’escola de columna de musculatura profunda els de flexió (p=0,005) i extensió (p=0,005). Ambdós tractaments van millorar l’escurçament del psoes ilíac (p‹0,001). El tractament amb escola de columna tradicional va augmentar els nivells del TNF-α (p=0,020) i el tractament amb escola de columna de musculatura profunda ho va fer amb els nivells de l’IL-6 (p=0,030). Per tant, es pot concloure que els dos tractaments són eficaços i equivalents per disminuir el dolor i la incapacitat de les pacients amb lumbàlgia des de les 10 sessions fins un mes després d’acabar-lo. En quant a la segmentació en grups, es pot dir que les pacients amb una activitat laboral més sedentària es beneficien més del tractament amb escola de columna tradicional; en canvi, les pacients amb una activitat laboral més intensa obtenen una major millora realitzant l’escola de columna de musculatura profunda. Les pacients amb obesitat no obtenen millora en la incapacitat, i la que obtenen en el dolor no la mantenen un cop acabat el tractament. També podem observar que les dues escoles de columna són útils per millorar la mobilitat activa i l'escurçament muscular del psoes ilíac. En quant a la inflamació, depenent del tractament d’escola de columna utilitzat, els biomarcadors evolucionen de diferent manera, amb escola de columna tradicional augmenten els nivells del TNF-α i amb escola de columna de musculatura profunda ho fan els d’IL-6.