La encuesta nacional de salud (1987-2006)notas técnicas para el estudio de tendencias de salud en la población española

  1. Cámara , Antonio D.
  2. Trias-Llimós , Sergi
Revista:
Papers de demografia

Año de publicación: 2011

Número: 393

Tipo: Documento de Trabajo

Resumen

Este trabajo revisa la documentación técnica de las muestras de adultos de la Encuesta Nacional de Salud de España (ENSE) entre 1987 y 2006. Se discuten algunas potencialidades y limitaciones de esta fuente para el estudio de tendencias de salud en la población adulta española. En los dos primeros apartados se analizan los sistemas de muestreo de la ENSE y se ilustran algunos problemas de representatividad de las muestras. El tercer apartado analiza el sistema de entrevista y algunos sesgos potenciales derivados de la utilización de informantes indirectos (proxies) en las ediciones de 2003 y 2006. En el cuarto apartado se realizan algunos análisis descriptivos de tendencia basados en los microdatos de la ENSE. Se presentan tendencias de dos ítems fundamentales para el estudio de las condiciones de salud de la población: limitaciones funcionales entre la población mayor y condiciones crónicas en el conjunto de la población adulta española. Para este último ítem se incluyen los microdatos de la Encuesta Europea de Salud (EES) de 2009 para ilustrar las limitaciones asociadas al cambio en el diseño de los cuestionarios. En un anexo final se incluyen tablas de ponderación por edad, sexo y comunidad autónoma basadas en las muestras originales de la ENSE y en datos oficiales de población del Instituto Nacional de Estadística. Estas tablas armonizan los sistemas de ponderación utilizados en las distintas ediciones de la ENSE. Los datos y la documentación técnica utilizados para la realización de este trabajo son de acceso público y gratuito a través del Instituto Nacional de Estadística y el Ministerio de Sanidad y Consumo. ; S'examina la documentació tècnica de les mostres d'adults de l'Enquesta Nacional de Salut de Espanya (ENSE), entre 1987 i 2006. Es presenten algunes potencialitats i limitacions d'aquesta font per a l'estudi de tendències de salut de la població adulta espanyola. En els dos primers apartats, es fa una síntesi dels sistemes de mostreig i es presenten alguns problemes de representativitat de les mostres. El tercer apartat analitza el sistema d'entrevista i alguns biaixos potencials derivats de l'ús d'informants indirectes (proxies) a les edicions de 2003 i 2006. El quart apartat realitza una anàlisi descriptiva de tendències a partir de microdades de l'ENSE. Es mostren tendències de dos ítems fonamentals per a l'estudi de les condicions de salut de la població: limitacions funcionals (entre la gent gran) i condicions cròniques (entre la població adulta en general). Per aquest últim ítem, s'inclouen les microdades de l'Enquesta Europea de Salut (EES) de 2009 per il·lustrar les limitacions associades amb el canvi en el disseny dels qüestionaris. En un annex final s'inclouen taules de ponderació per edat, sexe i comunitat autònoma basades en les mostres originals de l'ENSE així como en dades oficials de població de l'INE. Aquestes ponderacions harmonitzen diferents sistemes utilitzats a les distintes edicions de l'ENSE. Les dades i documentació tècnica que s'han fet servir en aquest treball són de lliure accés a través de l'INE i el Ministeri de Sanitat i Consum. ; This paper revises technical documents and metadata on the adult samples of the Spanish Health Interview Survey (ENSE) taken between 1987 and 2006. Some strengths and shortcomings of this survey in the study of health trends are discussed. The two first sections of this work summarize the sampling procedures of the ENSE and some representativeness problems are illustrated. The third section analyzes the interview modes and some potential biases related to the utilization of indirect informants (proxies) in the waves of 2003 and 2006. The fourth section presents health trends based on ENSE microdata for two key items in the study of the health conditions of a population: functional impairments (among the elderly) and chronic conditions (among the whole of the adult population). The latter includes the analysis of microdata from the European Health Survey (EES 2009) in order to introduce the shortcomings that are associated with the change in the design of questionnaires. A final appendix provides with weighting tables by age, sex and region that harmonize different weighting systems utilized across different waves of the ENSE. All data and technical documents utilized in this work are free-access through the National Statistics Office (INE) and the Ministry of Health and Consumption.

Referencias bibliográficas

  • CÁMARA, A.D.; SPIJKER, J. (2010). “Super size Spain? Cross-sectional and quasi-birth cohort trends in overweight and obesity in an accelerated transition country”. Journal of Biosocial Science, 42 (3), pp. 377-393.
  • CÁMARA, A.D.; BLANES, A.; ALUSTIZA, A.; MENACHO, T. (2011). “Room for optimism from generational hardship: Trends in disability and living conditions among Spanish elderly”. Annual PAA Conference.
  • FREEDMAN, V. et al (2004). “Resolving inconsistencies in trends in old-age disability: report from a technical working group”. Demography, 41 (3), pp. 417-441.
  • SPIJKER, J.; PEREZ, J.; CÁMARA, A. (2008). “Cambios generacionales de la estatura en la España del siglo XX a partir de la Encuesta Nacional de Salud”. Revista de Estadística Española, 169, pp. 571-604.
  • TRIAS-LLIMÓS, S. (2012). Condicions cròniques de salut en edats adultes madures. Anàlisi sociodemogràfica a Espanya (1987-2009). Tesina de máster. Universitat Autònoma de Barcelona.