Qüestions sòcio-científiques i debats per a millorar l'argumentació en classes de física i química

Resum

En aquesta investigació s’estudia l’ús de les qüestions sòcio-científiques i els debats per a millorar l’argumentació a les classes de Física i Química. Els problemes que s’aborden al llarg de l’estudi són: Quines habilitats argumentatives en ciència tenen els alumnes d’ESO i Batxillerat? En quina mesura l’ensenyament tradicional de la Física i Química potencia l’habilitat argumentativa dels alumnes? Pot la realització de debats sòcio-científics millorar aquesta habilitat? Per a donar resposta a les dos primeres preguntes a manera de diagnòstic vam formular la següent primera hipòtesi: Els alumnes de Secundària tenen un baix nivell d’habilitat argumentativa perquè l’argumentació és un procediment complex i difícil d’aprendre i que, entre d’altres raons, no es pràctica a l’ensenyament de les ciències. Per tal de posar en qüestió aquesta hipòtesi es van realitzar dos estudis transversals, en el primer, es va posar a prova l’habilitat argumentativa escrita dels alumnes (N=55) a 3r d’ESO, 4t d’ESO i 1r de Batxillerat per a la qual cosa es va utilitzar el mètode d’avaluació de l’argumentació del clúster basat en el model argumentatiu de Toulmin. El resultat d’aquest estudi indica que el nivell de l’habilitat argumentativa escrita dels alumnes és baix i no existeixen diferències estadísticament significatives entre els alumnes segons el seu curs o edat. En el segon estudi es va posar a prova l’argumentació oral per a la qual cosa es va analitzar l’anàlisi del discurs dels alumnes (N=62) de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat en participar en debats al voltant de qüestions sòcio-científiques. L’argumentació oral individual es va avaluar mitjançant el mètode del clúster a l’igual que en el cas de l’argumentació escrita, i l’argumentació del grup en el debat es va avaluar mitjançant el mètode de la Qualitat de les Refutacions, un segon mètode també basat en el model de Toulmin de l’argumentació. Els resultats d’aquest segon estudi ens indiquen que l’habilitat argumentativa oral de l’alumnat és molt baixa, que no s’observen diferències estadísticament significatives en la qualitat de l’argumentació oral dels alumnes segons el curs o l’edat, a l’igual que succeeix amb l’argumentació escrita, i per últim que s’observa que la qualitat argumentativa oral dels alumnes és significativament més baixa que l’argumentació escrita. Finalment, es va posar a prova l’ús i el desenvolupament de l’argumentació en els llibres de text de Física i Química. Per a la qual cosa es va elaborar una xarxa d’anàlisi que va ser aplicada a llibres de text (N=39) de 3r d’ESO, 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. Els resultats d’aquest anàlisi de contingut va mostrar que els llibres de text de Física i Química no contenen en quantitat significativa, ni activitats que ensenyen explícitament a argumentar, ni utilitzen ,en general, un llenguatge argumentatiu. La segona hipòtesi correspon a una fase d’intervenció en la qual es vol posar a prova la viabilitat d’ensenyar als alumnes a argumentar amb el següent enunciat: La capacitat argumentativa dels alumnes de Secundària en Física i Química millora mitjançant la realització d’intervencions successives al llarg del temps, en les quals es treballa l’argumentació en qüestions sòcio-científiques relacionades amb els continguts que s’ensenyen a la matèria. Per tal de contrastar aquesta segona hipòtesi es van elaborar tres dissenys quasiexperimentals. En el primer disseny es va realitzar l’estudi longitudinal de la destresa argumentativa dels alumnes (N=90) en realitzar diferents escrits argumentatius al voltant de qüestions sòcio-científiques relacionades amb els continguts treballats a la matèria de Física i Química. L’estudi es va estendre a tres cursos, per als mateixos alumnes, en 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat i els escrits van ser avaluats mitjançant el mètode del clúster. Els resultats d’aquest disseny ens mostren que la qualitat argumentativa millora en augmentar la quantitat d’escrits produïts, però aquesta no és una variació regular, aquesta millora és apreciable i estadísticament significativa en realitzar el tercer escrit. En el segon disseny es va realitzar un segon debat amb alumnes que havien participat en la contrastació de la primera hipòtesi. Previ al debat es va realitzar una intervenció didàctica amb l’objectiu d’ensenyar explícitament a argumentar. La participació en els debats dels alumnes (N=15), corresponents a 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat, va ser avaluada mitjançant el mètode del clúster i el mètode de la Qualitat de les Refutacions resultant que no s’aprecia diferència entre la qualitat argumentativa oral entre el primer debat i el segon realitzat pel mateix grup d’alumnes. El tercer disseny quasiexperimental va consistir en un estudi longitudinal de la qualitat de les participacions dels alumnes (N=25) en els debats sobre qüestions sòcio-científiques al llarg de 3 cursos, 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat, mitjançant el mètode del clúster i de la Qualitat de les Refutacions. Els resultats ens mostren que en realitzar dos debats no s’observa una millora apreciable de la destresa argumentativa oral dels alumnes, a l’igual que s’observava en el segon disseny, en canvi a partir del tercer debat si s’observa millora de la destresa argumentativa que a més de en la qualificació dels mètodes d’avaluació es fa evident en altres aspectes com l’aportació de dades i proves, l’elaboració de justificacions i refutacions de qualitat i la utilització d’arguments basats en el coneixement científic. Al llarg de la investigació es va posar de manifest que la realització de debats al voltant de qüestions sòcio-científiques tenia un efecte positiu en l’actitud dels alumnes respecte de l’assignatura Física i Química, especialment aquells alumnes amb resultats acadèmics més baixos.